L’any 1874 van ser descobertes les aigües de Tona per un pagès que volia ampliar el seu pou. La intuïció i la sagacitat del doctor A. Bayés i Fuster van impulsar un estudi sobre les propietats d’aquestes aigües. Van ser analitzades pel laboratori de Mme. Curie i guardonades a l’Exposició Universal de París l’any 1878.

El descobriment de les aigües i la seva explotació van convertir Tona en un apreciat centre balneari i d’estiueig, que va arribar a tenir fins a quatre balnearis.

Les aigües de la deu del balneari Codina es descobriren a principis del segle XX, després d’un estudi elaborat el 1910 pel doctor F. Terricabras i Comella; unes modernes instal·lacions s’obriren al públic el 1913. Després d’una ampliació, el 1929, el balneari continuà obert al públic fins l’any 1984. Obert de nou el 1990 i després de diverses ampliacions i reformes, actualment és l’únic balneari de Tona.